Onada de calor la setmana que ve

La setmana que ve pot ser una de les més càlides del present estiu, especialment al prelitoral, l´interior i Pirineu. La iso de +25ºC a 1500 m s´aproxima a l´oest de Catalunya. Com hi ha pantà baromètric no s´espera gaire inestabilitat, tot i que la forta calor pot ajudar a que es formin algunes tempestes de calor al Pirineu.
Les màximes més altes poden arribar a 41ºC en els llocs tradicionals, Móra d´Ebre, Lleida i Tremp, apart d´altres llocs propers. A Girona els 38ºC gairebè segur que els assolirem, i tampoc és forassenyat arribar a 39ºC a Girona-Sant Daniel. Aquesta màxima s´assoliria el divendres dia 3, el dia de la màxima temperatura a 1500 m,
23ºC a la vertical de Girona.
La part oriental d´Espanya serà la més afectada per l´onada de calor, mentre que a l´oest les temperatures seran força més normals, fins i tot baixes a la costa gallega. A 1500 m la temperatura de 25ºC anirà des d´Albacete fins a Saragossa on podrien arribar a 40ºC o fins i tot superar aquest umbral. Sevilla difícilment passarà de 40ºC, fins i tot pot no arribar-hi.
Unes ratlles més avall tenim els mapes del dia 3.

Pujada al Bastiments

Ahir vaig pujar al Bastiments. Al cim feia fred, 4,7ºC a les 20 hores (6,2ºC a les 19hores) i un vent moderat, amb ratxes fortes, 48 Km/h augmentant la sensació de fredor fins a -1,3ºC. Hi havia alguns cúmuls cap al sud, Prepirineu, però també cap al final pujava la nuvolada, núvols en bandera darrera del Gra de Fajol. Es veien cúmuls cap al nord-oest a Andorra, probablement núvols de retenció del vent del nord-oest a la cara nord del Pirineu. La vissibilitat era força bona, tot i això no es veia el mar. Algunes fotos són les següents:

Espècies eurosiberianes a les Deveses de Salt

Les Deveses de Salt tenen un microclima més fresc que els voltants. La humitat relativa és un 17 % més elevada que Salt. La temperatura mitjana de les mínimes és 3,8ºC més baixa que al centre de Salt. Com a conseqüència d´aquest microclima les rosades i les gebrades són més freqüents a les Deveses que a Salt.
El microclima de les Deveses es reflexa en una vegetació més eurosiberiana que als voltants. Tenim espècies tals com l´auró blanc, el pollancre i el freixe. La vegetació de les Deveses en alguns aspectes és més semblant a la d´Olot que a la de Girona. Tot i això no s´observa un augment pluviomètric a les Deveses, almenys si tenim en compte les dades de les estacions més properes, Salt-Barri Vell o Sant Gregori respecte Girona o Salt-centre.

Tramuntana a partir de divendres

Els models numèrics indiquen l´entrada de la tramuntana a partir de divendres. L´anticicló tendeix a ascendir de latitud i la formació d´una depressió al nord d´Itàlia enviaran un fluxe del N-NE cap a Catalunya.
Mentres que divendres tindrem una tramuntana calenta, amb màximes al voltant de 35ºC a Girona i mínimes de 23º a 25ºC a l´Alt Empordà, les temperatures baixaran a partir de dissabte de forma moderada. Més endavant podria haver-hi una inestabilització del temps, amb tempestes i temperatures baixes per l´època.

Onada de calor avui a la Península Ibèrica

Avui la Península Ibèrica és una gegantesca caldera amb temperatures que no són récord. però es pot qualificar d´onada de calor per trobar-nos a mitjans juny.
42,7ºC és la màxima de Sevilla-Este, un observatori de Meteoclimatic, cal remarcar que altres estacions de Sevilla donen màximes avui de 40º o 41º, per tant aquesta màxima sembla discutible, ja que hem de tenir en compte que l´illa de calor urbana només es manifesta a la nit a la majoria de ciutats, no de dia, quan les temperatures són homogènies. Altres màximes d´avui:
41º Morón (Sevilla)
40º Córdoba
39ºC Villamanrique del Tajo(Madrid)
38ºC Granada
37,5ºC Castellnou d´Ossó
36,5ºC Lleida
36ºC Logronyo
35,1ºC La Gleva (Barcelona)
35ºC Girona-Sant Daniel
34,6ºC Salt-Barri Vell
33,8ºC Salt-centre (la meva estació)
32ºC Banyoles
29ºC Barcelona
25ºC Llançà

Aquestes temperatures queden una mica lluny dels récords de juny, 45,2ºC a Sevilla, 41ºC a Lleida, 39,7ºC a Girona.
Demà encara poden pujar una mica més les temperatures, especialment si bufa el garbí pot arribar-se a màximes de 37ºC a Girona i a Salt.
La setmana que ve no pinta gaire bé, amb algunes tempestes, però menys de les previstes, i centrades al Pirineu i a l´oest de Catalunya. Hi haurà un lleu descens de les temperatures el dimarts, però dimecres tornen a pujar les temperatures. El proper cap de setmana, quan entra l´estiu, tornaria a haver-hi una onada de calor, amb màximes al voltant de 34º-36ºC a Girona.

Sembla clar, que l´estiu meteorològic ha entrat amb força, però no ens atrevim a
fer pronòstics de com serà aquest estiu. El juny de 2002 també va fer molta calor, i després l´estiu va ser fresc, igual que l´any 1981. En canvi els junys de 1983, 2003 i 2005 van ser més càlids del normal i van precedir uns estius molt i molt càlids.

Clima i meteorologia. El canvi climàtic.

Desafortunadament la majoria de periodistes ignoren el que és climatologia i el que és meteorologia. Sovint en els comentaris de informacions futbolístiques trobem "per condicions climatològiques es va suspendre el partit". Això és una greu errada. S´hauria de dir per condicions meteorològiques. Una cosa és el temps que fa aquell dia, que és la meteorologia, i un altre la successió de tipus de temps que ha fet en aquell observatori durant molts anys, almenys 30 anys. Així per exemple és una tonteria dir a El Caire, per exemple, per condicions climatològiques es va suspendre el partit, per exemple, per la forta pluja. Ja sabem que el clima del Caire és desèrtic, però això no exclou que pugui ploure fort de tant en tant, per tant s´hauria de dir per les condicions meteorològiques es va suspendre el partit.

El clima és la successió de tipus de temps que fa en un lloc determinat durant almenys 30 anys. Comprèn tan els valors mitjans com els extrems. El clima no és un ens estàtic, sinó variable, pot canviar al llarg dels anys. Així per exemple a la Petita Edat del Gel (1600-1850) el clima d´Europa era força més fred que l´actual. Els canvis climàtics són freqüents al llarg de la història de la Terra. Actualment ens trobem en una fase interglacial, dintre de 2000 anys tornarem a una glaciació. Però com conseqüència de l´activitat antròpica, de la l´ús de combustibles fòssils i generació de gasos d´efecte hivernacle, dels canvis dels usos del sòl, etc. actualment estem en una fase de canvi climàtic. És un canvi climàtic nou a la història de la Terra, està provocat per l´acció humana, i això fins ara no havia succeït. El problema d´aquest canvi climàtic no és tan que canvia el clima sinó la rapidesa amb que ho fa. Segons el 4t IPCC la temperatura mitjana pujarà entre 1,4º i 5,8ºC en els propers 100 anys. Això provocarà una pujada del nivell del mar, canvis en els ecosistemes, en les produccions agrícoles i tindrà un fort impacte en les societats. L´únic que podem fer és mitigar els canvis o adaptar-nos a ells. Investigant en energies renovables és una bona proposta per adaptar-nos als canvis. Hi ha molta polèmica sobre si els climatòlegs estan guanyant molts diners en el canvi climàtic. Crec que aquesta polèmica és buida i mancada de contingut, hi ha molta uniformitat en tota la comunitat científica sobre si haurà canvi climàtic. El problema de la gent que va en contra del canvi climàtic és que diuen que no hi ha prou informació sobre els mecanismes del clima a la Terra. Això és cert, però és evident que s´ha demostrat en els últims 100 anys una relació causa-efecte entre l´augment del CO2 i la temperatura de la Terra. Cert que pot haver-hi en algunes regions, fins i tot força àmplies, una sèrie de retroalimentacions negatives que podrien frenar el canvi, fins i tot invertir-lo, implicant hiverns més freds. Així l´augment de l´aportació d´aigua líquida per la fusió del gel d´Amèrica del N podria frenar el corrent del Golf, la qual cosa implicaria que els hiverns a Europa fossin molt més freds que els actuals. Però una cosa no treu l´altra.

El millor que podem fer tots plegats és conscienciar-nos que si no hi ha un canvi en les nostres actituds la Terra serà un organisme del qual cada cop en podrem treure menys profit. Així el canvi climàtic es troba dins del canvi global, els canvis en els ecosistemes de la Terra fruit de la petjada humana són molt importants. Per tant hem d´actuar positivament. Al cap i a la fi, la Terra és la nostra llar, i l´hem de respectar, perquè si no Gaia es rebelarà contra nosaltres.

L´onada de calor de 1931

El 12 de juny de 1931 vam tenir una forta onada de calor, similar a la propera, encara que em sembla que no pujarà tan el termòmetre a Girona. Aquell dia vam arribar a 39,7ºC de màxima, màxima absoluta del segle XX en un mes de juny. La mínima fou de 18ºC. El 22 de juny de 2003 vam igualar la màxima, 39,7ºC. La situació atmosfèrica fou dominada per un anticicló de les Açores que envia una falca cap a Catalunya.

El clima de Salt

El clima de Salt és mediterrani amb una lleugera influència continental. Les fortes inversions tèrmiques donen lloc a una mitjana de les mínimes força baixa tot i l´illa de calor urbana, 2,5ºC al mes de gener. La distància al mar, i la separació del mar pel massís de les Gavarres fa que les màximes a l´estiu siguin força elevades, amb un promig de 30ºC al juliol i a l´agost. La precipitació mitjana anual és de 750 mm. La temperatura mitjana anual és de 15,4ºC. Només hi ha 2 mesos secs, el juliol i l´agost. El juliol és el mes més sec de l´any, amb 35 mm, recollits sobretot en forma de tempestes intenses però de curta duració. Les boires no són gaire habituals, al voltant de 10 dies a l´any. Hi ha 25 dies de tempesta a l´any. Les glaçades són habituals, 32 a l´any. A les Deveses de Salt el microclima més fred per l´acció del parc, per la seva posició enfonsada, i per l´aportació d´aire fred pels rius Ter i Llémena dóna lloc a una temperatura mitjana de les mínimes 3,8ºC més baixes (promig anual) més baixa que a Salt. Hi ha 95 dies de glaçada a les Deveses.

Els récords a Salt són de 41ºC (13/8/2003) i -7,8ºC (27/1/2005).
A les Deveses destaquen els -12,7ºC del 25 de desembre de 2001.
La precipitació màxima en 24 hores de l´observatori de la Plaça Sant Cugat (1999-2009) és de 127 mm, el 5 de juny de 2002.
La velocitat màxima del vent és de 109 Km/h, assolits a les 6 hores del dia 24 de gener de 2009 a l´observatori de Ferran Besalú, situat al Barri Vell de Salt. Aquell dia el vent bufà de ponent.

Onada de calor els propers dies

Els propers 7 dies tindrem una invasió sahariana. Un anticicló es centrarà al sud de França, mentres en capes altes tindrem un fluxe d´aire del sud. Una dorsal en alçada estabilitzarà el temps. Les màximes s´aproparan als 40ºC o els superaran al sud d´Espanya, fins i tot en algunes ciutats com Ciudad Real o Toledo. A Girona és previst que la màxima arribi el dissabte i diumenge a valors entre 35ºC i 37ºC. No és cap récord si s´assoleix aquesta màxima, els 39,7ºC del 12 de juny de 1931 i del 22 de juny del 2003 és l´actual récord del juny. Aquesta situació d´onada de calor podria acabar-se cap al dia 19 amb l´entrada de vent fresc del N-NW, que podria donar lloc a tempestes.